Itineraris al voltant de cases de colònies a Catalunya
Les cases de colònies estan repartides per bona part de la geografia catalana, el que permet tenir un bona visió del nostre país. Estan agrupades per proximitat, de tal manera que es poden fer itineraris propers d’altres cases. Normalment se’n troba un de l’entorn, altres de força propers, i alguns d’aproximació.
Alguns recorreguts són per fer en cotxe, d’altres en tren, uns pocs en barca, un en ruc (que també es pot fer a peu), un parell en raquetes (es poden fer igualment a peu) i un en globus (aquest no es pot fer a peu). Sempre que ha estat possible s’han escollit itineraris senyalitzats ( GR, PR, rutes de parcs, Meridià Verd, etc.).
Les excursions proposades es poden fer tant de dia com de nit, però algunes de les més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona estan especialment indicades per fer-les al vespre o de nit per poder contemplar les llumenetes dels voltants. També ho són les que accedeixen a zones enlairades lliures de contaminació lumínica on es poden observar els estels.
El Maresme i el Vallès
La primera de les cases de colònies d’aquesta guia, Sant Pere del Riu, es troba al Maresme, relativament a prop de la costa, el que permet gaudir de la muntanya i de la platja. Enlairada al vessant est d’un petit promontori que domina la vall de la riera de Pineda o de Riu, una vall de la serralada Litoral a tocar la plana costanera prop de Santa Susanna i Pineda de Mar. Els suggeriments proposats van des de pujar al castell de Montpalau, com la de baixar a la platja travessant els conreus, veient un aqüeducte romà, o anar a la desembocadura de la Tordera i al castell de Palafolls.
La següent casa es troba més al sud, endinsant-nos una mica a la serralada del Montnegre, entre el Vallés Oriental i el Maresme: es tracta de la casa d’Alfar, a tocar del santuari. Envoltada de boscos i conreus, permet passejar tranquil•lament i fer altres activitats com la d’anar amb rucs. A prop seu es troba el pou de glaç de la font del Ferro, la monumental alzina de can Ferrerons i, ja apartant-nos, el santuari del Corredor, el conegut dolmen de Pedra Gentil, el fantàstic pou de glaç de Can Prat, a prop de Canyamars i, no gaire més lluny, es pot donar una volta en ruc per la vall de Rimbles.
Continuant més al sud, arribem a la serralada de Marina. Per una banda tenim la costa, el Maresme; per l’altra, l’interior, el Vallès, i, ben a prop, el Barcelonès. Hi trobem dues cases de colònies molt properes entre si. El punt de referència dels itineraris és el coll de Montalegre, al nord del qual hi ha el mas Po Canyadó i al sud, la Conreria. Des d’aquestes cases es pot pujar a diversos turons, d’entre els quals destaca el turó de Galzeran, punt de referència per fer la triangulació del meridià de Dunquerque a Barcelona, veure els dòlmens de Castellruf i de Can Gurri, el poblat ibèric del turó de les Maleses, la gran cartoixa de Montalegre i, una mica més lluny, Sant Cebrià de Cabanyes i el pou de glaç de Can Donadeu, probablement el més proper a Barcelona.
El Penedès
A l’indret més meridional d’aquesta guia, al Baix Penedès, propera a la costa hi ha la casa de colònies Artur Martorell. Des d’aquí podem fer visites a l’interior i enllaçar amb els itineraris de la casa més propera a aquesta, la de Sant Marçal, a l’Alt Penedès. D’aquí cal destacar el castell i el poblat ibèric del mateix Calafell, Comarruga amb la deu d’aigües calentes del Brisamar o el pantà de Foix.
La sisena casa de la guia, la de Sant Marçal, es troba dalt d’un turonet envoltat de vinyes, al bell mig d’un paisatge típic de Penedès. Una de les propostes puja al cim del Castellot, una altra, més llarga, també va cap el pantà de Foix, travessant les vinyes. En cotxe tenim, per una banda, el gran casal de Penyafort i la zona arqueològica d’Olèrdola, amb restes ibèriques, romanes i medievals; i per una altra banda les poblacions de l’Arboç, amb cases d’origen medieval i edificis neogòtics, modernistes, noucentistes i neoclàssics, i Santa Oliva ,amb un interessant nucli medieval amb castell.
Seguim a l’Alt Penedès, però més al nord i una mica apartada de les altres cases de colònies, la de Penyafort (no la confongueu amb el casal d’abans), situada a la vall de la riera de Pontons, una de les joies paisatgístiques de l’Alt Penedès pel seu relleu i per la seva vegetació; en aquest tram l’estret congost que ha format la riera va ser aprofitat per construir l’antic molí de Baix, origen de l’actual casa de colònies. Des d’aquí podem visitar, ben a prop, l’encinglerada ermita de Sant Salvador de la Balma; una altra ermita enlairada és la de Sant Joan de la Muntanya. Amagades ens queden les gorges del Foix. I per acabar una visita en cotxe a les Dous, el castell de Sant Martí Sarroca i els Pèlags, antigues pedreres de guix, ja explotades en època romana, ocupades ara per l’aigua.
El Bages
Deixem la zona costanera i ens dirigim al Bages, on hi ha dues cases, una al vessant nord de Sant Llorenç del Munt i l’altra al Moianès. La primera, la Llar Talamanca, situada en el nucli antic de Talamanca, ens permet recórrer la riera de Talamanca, on podem veure la interessant sínia de Can Valls. I combinant cotxe i a peu tenim el Montcau i les coves de Mura. Més apartat, podem anar a veure un original muntatge audiovisual al monestir de Sant Benet de Bages i, a prop seu, les Set Tines, el probablement més gran conjunt de tines de Catalunya.
La segona casa del Bages és la Ruca, situada al nord-oest del Moianès, prop d’Artés i Calders, no gaire lluny de Moià, enlairada sobre la vall de la riera de Malrubí, la capçalera de la qual és un espai d’interès natural per la seva singular vegetació i relleu. Dels seus itineraris cal destacar-ne el molí del Solà, d’època medieval, Sant Joan d’Oló, amb el seu comunidor, la ruta Vilarassau, Castell de Clarà, Moià. Prop d’Artés, la font de les Tàpies, considerat un dels espais humits més interessants del Bages. I per acabar no pot faltar, desplaçant-nos amb vehicle, la visita a les coves del Toll.
Osona i la Selva
Després anem a la zona del Montseny, les Guilleries, la plana de Vic i el Collsacabra. Cinc cases, relativament a prop les unes de les altres, ens permeten conèixer a fons aquests paisatges, dominats per grans boscos i rieres i rierols.
Al vessant nord del Montseny, sobre la riera d’Arbúcies i davant de les Guilleries, enmig del bosc, es troba l’antiga casa pairal del Congost, des de la qual podem anar a Arbúcies per recórrer la seva riera, desplaçar-nos cap al salt de la Dona d’Aigua o pujar al castell de Montsoriu. Més apartades, dues ermites, Sant Pere Desplà i Santa Maria de Lliors. Per últim cal destacar que prop de la casa passa la pista de peatge que porta a Santa Fe de Montseny.
Entre el coll de Revell i el de Cerdans, és a dir a la partió d’aigües entre la riera d’Arbúcies per un vessant i la Major de Viladrau per l’altre, gairebé en el punt d’unió (el coll de Revell) del Montseny i les Guilleries i de les comarques d’Osona i la Selva, es troba la casa de colònies del Corral de Mataró, des d’on podem anar a Sant Cristòfol de Cerdans, acostar-nos a Viladrau per gaudir de les seves fonts i al castanyer de les Nou Branques, o anar a Espinelves i contemplar els arbres monumentals de Masjoan, els amos del qual són els creadors del famós avet d’Espinelves, o pujar amb vehicle a Sant Marçal i accedir al Matagalls.
Situada a tocar la riera Major de Viladrau, hi ha la casa Teresa Espona, des de la qual podem accedir al santuari de Puig-l’agulla o a Viladrau pel Meridià Verd. A prop es troben les cases d’Espinzella i la Sala; en aquesta última hi va néixer el bandoler Serrallonga. Igualment ens podem desplaçar, amb vehicle, fins a Sant Sadurní d’Osormort, acostar-nos al fantàstic Pont de Malafogassa i, fins i tot, arribar-nos al pantà de Sau.
Un altre indret interessant és on hi ha situada la casa de colònies de Sant Martí de Riudeperes a prop de Sant Julià de Vilatorta, en un lloc que ens porta a temps passats, seguint la riera de Sant Julià d’un molí a un altre, fins arribar a les fonts de Sant Julià de Vilatorta. Des d’allà ens podem acostar a un poc conegut Sant Llorenç del Munt, reconstruït conservant les formes medievals i, una mica més lluny, al salt de la Minyona. Per un altre costat, Folgueroles, lloc de naixement de Mn. Cinto Verdaguer, i, a prop, Sant Feliuet de Savassona i la pedra dels Sacrificis. El darrer itinerari fa un recorregut que varia en funció del vent, ja que és un enlairament en globus que ens permet tenir una visió des del cel de la plana de Vic.
Per acabar amb els itineraris d’Osona, anem a l’extrem del poble de Cantonigròs, al Collsacabra, davant dels grans turons encinglerats del Cabrerès, on trobem Santa Maria del Roure, un gran casalot des de fa temps convertit en casa de colònies, del qual en destaca l’escalinata de fusta i un jardí molt espaiós. Ben a prop té el conegut indret de la Foradada, no gaire lluny el santuari de Cabrera. Cap a la banda sud trobem l’ermita de Sant Miquel de Sorerols i, a prop, la cova de la Bora Fosca. I amb vehicle podem accedir a Rupit, Sant Joan de Fàbregues, al pantà de Sau i, fins i tot, als santuaris del Far i de la Salut.
La Garrotxa
Després anem cap a la Garrotxa. Dues cases, una a prop de Sant Feliu de Pallerols, l’altra a prop de Santa Pau, ens ajudaran a conèixer la zona volcànica.
El mas Coll de Dalt és un casa situada a 4 km de Sant Feliu de Pallerols, a la vall de la riera de Sant Iscle, un apèndix de la vall d’Hostoles, entre el Collsacabra i els volcans, que és drenada pel riu Brugent, a tocar del qual passa la coneguda via verda d’Olot a Girona, que ens pot portar a peu o en bici fins a Sant Feliu de Pallerols, poble situat a banda i banda del riu Brugent, on descobrireu un curiós personatge, el Pescallunes. També es pot seguir la via verda fins a la capital de la Garrotxa. A prop tenim alguns volcans poc coneguts com el de Can Tià o el Traiter i el castell de Colltort, des d’on es domina tota l’àrea de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
I al bell mig de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a prop de la Fageda d’en Jordà, la casa de la Cot, des d’on podem accedir a la fageda, als volcans de Santa Margarida i al Croscat, i al poble Santa Pau, amb la seva plaça Major o Firal dels Bous i menjar o comprar els típics fesols.
El Ripollès
Anem ara cap el Prepirineu, sota el Taga i la serra Cavallera, entre les indústries de la vall del Ter, les mines de carbó d’Ogassa i els espais oberts, enlairats i nevats a l’hivern. Situada per sobre del poble d’Ogassa, la casa de colònies del Casal de l’Esperança, a prop de Sant Martí d’Ogassa. És un lloc immillorable per conèixer la zona minera, ascendir a la serra Cavallera i al Taga, i visitar, en cotxe, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ripoll, i, per als ciclistes, la ruta del Ferro, de Ripoll a Torralles i, per als més agosarats fins a Ogassa i la casa de colònies.
La Cerdanya
Més amunt, al bell mig de la Cerdanya, envoltada de terra francesa, la casa, Anna Maria Janer, de Llívia, ens permet recórrer aquesta gran vall que, en poca distància, reuneix una gran diversitat de racons diferents. La casa de colònies està situada al bell mig de la part vella de Llívia. A prop tenim les restes del castell, les fonts del Sofre i del Ferro, els banys romans de Dorres, el Forn Solar d’Odeillo, l’estació hivernal de Font Romeu, la població fortificada de Montlluís. Podem fer un viatge amb el tren groc i pujar al Puigmal per la vessant francesa, a partir de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal.
No gaire lluny, a la part alta de la vall de Meranges, un terreny d’acampada, a l’indret de Camp Llong, ens acosta als cims i els llacs pirinencs. És un lloc des del qual es pot accedir a la zona lacustre dels Engorgs i de Malniu, i pujar a un dels cims més característics d’aquestes contrades, el Puigpedrós. També és pot fer amb bici o amb cotxe la ruta de Guils fins a Puigcerdà.
El Berguedà
A l’Alt Berguedà, entre el Catllaràs i les Fonts del Llobregat, trobem la casa de la Sala, envoltada de boscos de pi roig que s’enfilen des del Llobregat fins dalt de les muntanyes. Ningú diria que tota aquesta zona estava ben pelada fins als anys seixanta del segle passat: l’obtenció de la fusta per la fabricació del ciment, l’extracció de carbó i de petroli, havien convertit aquestes valls en gairebé un desert. Podem anar a la font del Sofre, que treu també petroli, visitar la vall del Riutort i la seva mina de petroli, pujar al coll Roig; prendre el tren del Ciment fins al Clot del Moro, visitar les Fonts del Llobregat, donar una volta pel Catllaràs o, per si faltava alguna cosa, podem agafar una barca a l’embassament de la Baells, per envoltar, si el nivell de l’aigua és suficient, el monestir de Sant Salvador de la Vedella.
L’Alt Empordà
Canviem d’aires, a l’Alt Empordà on bufa la tramuntana, a Vilamaniscle, trobem una casa de colònies que fa honor a aquest nom: Tramuntana. Prop té monestirs i esglésies, com Sant Quirze de Colera, Sant Silvestre de la Valleta o Sant Pere de Rodes; platges com les de Llançà i Port de la Selva, dòlmens, tortugues en el Centre Reproductor de Tortugues de l’Albera, de Garriguella i algunes obres filles de la imaginació d’en Dalí al museu de Figueres, on podem també visitar el museu del Joguet o anar en barca pels dipòsits d’aigua del castell de San Ferran.
El Pallars Jussà
I per acabar, el Pallars Jussà. Terra de grans contrastos, des dels jaciments de dinosaures, els embassaments immensos, les coves i un cel amb poca contaminació lumínica.
Aquí hi trobem dues cases de colònies. La primera, la Mare Janer, a Talarn, una vila situada a la Conca de Tremp, dalt d’una elevació encinglerada, damunt la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Els seus carrers conserven l’aspecte del segle XVII, amb cases nobles, la plaça major porxada i restes de les muralles. Hi podem accedir, entre d’altres mitjans, amb el tren dels llacs, que va vorejant els embassaments de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets o el de Sant Antoni, aquesta darrer molt ben preparat per recórrer en barca. Des d’aquí es recomanen moltes sortides amb vehicle. La més propera la de l’enlairat poble de Santa Engràcia. Una mica més apartada la ruta d’Isona, amb el museu de la Conca Dellà, que conté les restes de dinosaures trobats per aquests voltants; continuant cap a Abella de la Conca i Covet on tenim dues meravelloses esglésies romàniques. Més lluny ens queda Gerri de la Sal, amb les salines i finalment l’estany de Montcortès, un dels pocs estanys endorreics (és a dir, alimentats per aigua subterrània) de Catalunya.
La segona casa del Pallars Jussà i la darrera de la guia és l’alberg Montsec-Mur, que es troba a la Guardia de Noguera o de Tremp, un poble enlairat, situat a l’extrem meridional de la comarca del Pallars Jussà, Des d’on podem pujar al castell de Mur, podem vorejar el Montsec per anar al congost de Mont-rebei o pujar a dalt del Montsec, on diuen que hi ha un dels cels nocturns més clars de Catalunya. També podem anar en barca per l’embassament de Cellers o entrar a la cova Negra de Mata-Solana.
