Ruta per Donasà, l’Edèn al Pirineu Oriental
El Donasà és una comarca enclavada al nord del Capcir, a cavall entre l’Aude i l’Arieja. Un indret on el temps s’ha aturat i podem gaudir de l’essència dels Pirineus solitaris. Valls de frondosa vegetació esquitxades d’estanys d’una bellesa fora de mida, ramats de bestiar, carreteres estretes i revirades per als amants del ciclisme, i poblets de postal amb un ritme de vida tranquil i reposat, lluny del brogit i l’acceleració de la societat moderna.
Us proposem una ruta de senderisme que travessa les muntanyes del Donasà, endinsant-se pel cor del Capcir i la vall d’Orlú. Tres dies de travessa que no tenen res a envejar a les rutes clàssiques i mercantilitzades dels Pirineus més populars. Una autèntica joia!
REFUGI DE LAURENTI (1.616 m)-REFUGI DE CAMPORRELLS (2.240 m)
Comencem la travessa al refugi lliure de Laurenti, en condicions força precàries: llar de foc, matalassos i capacitat per unes 10-12 persones. Hi ha la possibilitat d’acampar pels voltants del refugi, en un entorn absolutament bucòlic. La jornada comença al cor del Donasà, per fer cap a l’estany de Laurenti i ascendir al Roc Blanc, el pic de Canras i el pic de Baixollada, per entrar al Capcir per la capçalera de la vall de Galba i la zona de Camporrells.
- Distància: 14 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.500 m
- Desnivell negatiu: 876 m
- Horari: 6-7 hores
Sortim del refugi de Laurenti per la pista forestal que ens condueix a Mijanes. En un centenar de metres, just després de creuar el riu en un revolt de 180 graus, prenem el camí que surt en direcció sud fins a l’estany de Laurenti. Anem guanyant alçada progressivament enmig d’un bosc d’avets monumentals fins a arribar a l’estany, un dels punts màgics de la travessa. El Roc Blanc, al sud-oest, es mostra inaccessible, però la seva ascensió no presenta cap mena de dificultat tècnica. Voregem l’estany deixant-lo a la nostra esquerra per guanyar alçada progressivament per pendents herboses en direcció sud-oest fins un petit punt d’inflexió que ens portarà a la base d’un petit estany que a voltes el trobarem sense aigua.
Un cop al petit estany (2.251 m), el vorejarem pel sud per pujar al coll de Laurenti en direcció nord-oest. Una petita escultura de forja ens dona la benvinguda. Entrem a la reserva natural d’Orlú i aquest és el símbol distintiu d’aquesta vall. Del coll de Laurenti seguim pujant cap a l’est per arribar al Roc Blanc (2.542 m) per terreny rocós. El cim ens regala unes vistes espectaculars. Del Tarbesó al Pic de la Tribuna, totes les muntanyes del Donasà amb la Dent d’Orlú a tocar. Els Peric, el Coma d’Or, les muntanyes d’Andorra, la Pica d’Estats i el Mont Valier a la llunyania.
Davallem pel mateix itinerari de pujada fins al coll de Laurenti per dirigir-nos en direcció sud fins el pic de Canras. Progressem amb precaució per un camí herbós poc definit, seguint la carena pel vessant de llevant, deixant l’agulla característica que precedeix el cim a la nostra esquerra. Un cop superat aquest pas, s’obre un llom herbós que ens permetrà accedir sense dificultats al pic de Canràs. Continuem en direcció sud fins el pic de Baixollada (2.546 m) fixant-nos bé amb el petit collet que s’intueix a l’oest del cim, pas que ens situarà a la vall de Galba. Coronem el cim sense cap dificultat per resseguir la carena en direcció oest fins al pas anteriorment esmentat. Pel vessant sud s’obre una bretxa que caldrà davallar per terreny pedregós, inclinat i un xic incòmode. A mesura que perdem alçada derivem cap al sud-oest, tot seguint les fites que ens situaran al camí que davalla de la Portella d’Orlú.
Seguim davallant per terreny més còmode vers el sud-est fins la Jaça de les Formigues, on prendrem el sender del “Tour du Capcir” en direcció oest i després sud, fins el refugi de Camporrells. Aquest és un altre dels indrets meravellosos de la travessa. Una plana esquitxada d’estanys s’obre després de deixar enrere la vall de la Galba, amb els Perics omnipresents en aquest entorn idíl·lic. Marmotes, isards, voltors, muflons i algun cérvol escadusser es deixen veure, mentre fem camí envoltats de prats alpins i estanys d’un blau intens que invita a fer-hi una remullada. Un autèntic espectacle.
REFUGI DE CAMPORRELLS (2.240 m)-REFUGI D’EN BEYS (1.956 m):
Coronarem els cims del Petit Peric i el Puig Peric per entrar altre cop a la vall d’Orlú per la Portella Gran. Seguirem la ruta per estanys de somni i valls solitàries i inhòspites per acabar alçats sobre la vall d’Orlú per un sender que, a mig vessant, ens portarà fins el refugi d’en Beys. Una altra jornada top!
- Distància: 11,50 quilòmetres
- Desnivell positiu: 920 m
- Desnivell negatiu: 1.189 m
- Horari: 5-6 hores
Sortim del refugi de Camporrells tot gaudint de l’espectacle que ens regalen els primers raigs de sol esculpits en els estanys i les muntanyes que ens disposem a coronar. Voregem l’estany del Mig pel sud, per creuar la sortida d’aigües i derivar vers el sud-oest per passar entre dos estanys i davallar fins a l’estanyet situat a 2.236 m. Voregem el Petit Peric per anar a cercar el llom sud-est, més tombat i que ens permetrà progressar d’una manera més còmoda fins al cim. Del Petit Peric seguim l’ampla aresta vers l’oest fins el Puig Peric (2.810 m) seguint un senderó inclinat i pedregós que es deixa fer.
Davallem del cim en direcció nord-oest per cercar una canal ampla, dreta i pedregosa que ens portarà fins el peu del Petit Estany Blau. El terreny és incòmode però en cap cas presenta dificultats tècniques apreciables. Altre cop l’espectacle dels llacs que divisem ens deixa bocabadats. L’estany Blau, migpartit en dos lòbuls, presenta diferents tonalitats de blau intens d’una delicadesa suprema. Superem els lloms que ens condueixen a la Portella Gran.
L’escultura de forja ens torna a donar la benvinguda. Ens endinsem altre cop a la vall d’Orlú. Penetrem per una vall inhòspita i solitària fins arribar a la cota 2.000 m, per creuar el riu per una presa de ciment armat i prendre el sender que traça un flanqueig vers l’oest-sud-oest, alçat a mig vessant sobre la vall d’Orlú. Un altre dels punts màgics de la ruta. Una balconada amb vistes espectaculars de la vall i les seves muntanyes. El camí guanya alçada molt progressivament amb algun puja i baixa, fins a trobar el GR-7 (el sender que creua França per la divisòria d’aigües Atlàntic-Mediterrània) que ens conduirà fins a l’estany i el refugi d’en Beys.
REFUGI D’EN BEYS (2.240 m)-LA RESTANCA (1.632 m):
Deixarem el refugi d’en Beys per davallar per la vall d’Orlú i entrar al Donasà per la vall de Baixollada, la més bonica de tot l’itinerari. Un bosc de faigs monumentals ens conduirà cap als estanys de Baixollada, on els rius serpentegen pels aiguamolls formant figures capricioses sobre els prats alpins. Un racó de món solitari i desconegut que ens deixarà als peus del Donasà, per ballar per les seves carenes, sobre la balconada d’Orlú amb la Dent majestuosa, i davallar pels estanys Blau i de Rabassoles. Un fi de festa sublim i digne d’aquesta travessa.
- Distància: 21 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.370 m
- Desnivell negatiu: 1.750 m
- Horari: 7-8 hores
Davallem per la vall d’Orlú seguint les marques blanques i vermelles del GR-7, primer per sender i després per pista forestal fins la cota (1.304 m). Creuem el riu per una palanca i pugem en direcció est per una fageda preciosa, per sender ben fressat. Quan deixem la fageda entrem en una zona de plans on el riu serpenteja capriciosament. Aquest és el riu que davalla dels estanys de Baixollada.
Tanmateix, hem de seguir el GR-7 amb cura per no prendre la vall al sud-est que ens portaria a la Portella d’Orlú. L’espectacle continua. Deixem el bosc per arribar al primer estany.
El verd intens ofèn les nostres pupil·les. El riu s’enfila com una serp a mesura que avancem pels plans en un indret absolutament espectacular. El Baixollada i els lloms que vàrem resseguir el primer dia de ruta, a llevant, ens recorden que el Donasà ens torna a rebre.
Coronem la Portella de Borbollera per resseguir la variant del GR-7B vers l’oest, tot flanquejant la carena per la coma de Ballbona, per tornar a creuar cap a la vall d’Orlú i resseguir la balconada fins l’estany de les Llauses i la collada de l’Ega. El camí es perd intermitentment entre prats alpins, resseguint el GR amb la Dent d’Orlú, que ens marca el sentit de la marxa i les muntanyes del Capcir com a teló de fons.
Un cop coronat la collada de l’Ega, l’escultura de la vall d’Orlú s’acomiada de nosaltres deixant pas a l’últim espectacle de la travessa, davallant en sentit nord cap als estanys Blau i de Rabassoles, per acabar en direcció est per prats idíl·lics farcits de bestiar i un bosc d’arbres monumentals fins a l’aparcament de la Restanca. Des d’aquest punt, quatre quilòmetres de pista forestal ens separen de l’inici de la ruta.
