Caminar freqüentment, la millor opció per desconnectar

Les caminades quotidianes són les que podem fer en qualsevol moment del dia. No cal preparar-les ni planificar-les. Senzillament decidim sortir a caminar amb qualsevol pretext : esbargir-nos, escampar la boira o simplement, trencar la rutina diària.

 Es tracta de caminar per la ciutat, pels carrers del poble, pels camps o per la muntanya, tant és (cadascú ho adaptarà a les seves circumstàncies). En tot cas sempre són llocs coneguts i propers al lloc on vivim. Farem uns itineraris senzills amb l’objectiu de poder-los repetir amb facilitat.

Caminar entre setmana vol dir saber trobar un “forat”, un moment enmig de les nostres obligacions i dedicar-hi una estona. Aquest exercici de caminar regularment ens permet mantenir el to i estar mínimament en forma.

Tot això també ens ve de la necessitat instintiva que tenim de caminar. Quan surts a caminar, canvia el teu estat d’ànim, la teva percepció de les coses. Les teves passes agafen el mateix ritme que el teu cor i això, de manera gairebé automàtica, t’equilibra. Sembla que una bona part de les preocupacions del dia quedin en suspens, esmorteïdes. Entres en una dimensió més serena, més pausada, lluny del ritme més o menys frenètic que has portat durant la jornada. Es tracta doncs, d’aprofitar aquest moment perquè una caminada no només ens permet mantenir-nos en forma, una caminada afegeix una sèrie de satisfaccions molt personals i sovint difícils de descriure.

En el meu cas tinc la sort de viure a tocar de la muntanya, per tant els meus itineraris quotidians són força muntanyencs. Sol o acompanyat repeteixo, setmana rere setmana, uns recorreguts coneguts, familiars. L’abundància de corriols i pistes forestals d’aquestes muntanyes permet fer múltiples variacions de manera que, diàriament, l’itinerari pot ser diferent. Però suposant el cas que sempre repetissis el mateix, el camí cada dia seria diferent. Perquè cada dia es veuen coses diferents, cada dia es senten coses diferents, els colors són diferents, l’aire, la llum, la temperatura són diferents. Si sempre camines pels mateixos indrets fins i tot t’acabes inventant una toponímia pròpia, descriptiva dels llocs on passes : “el camí verd”. El bosc de les pedres blanques”, “el turó enlairat”, … i acabes reconeixent aquella pedra, aquella alzina, aquella soca. Aquest aspecte és força interessant i divertit si camines amb nens, per exemple.

Caminar, doncs, a prop de casa, per paratges coneguts i en les diferents èpoques de l’any, és una activitat molt gratificant, en contacte amb la natura i a l’abast de tothom. Hem de convèncer-nos que hi ha coses que són molt fàcils de fer i, a més a més, són gratuïtes. Els beneficis que en podem obtenir són innegables. Bona caminada !